PECATS DELICTIUS

L´Esglesia Catòlica, sobretot desde l´arribada del Sant Pare Francesc, esta procurant dur a teme un debat i un dialeg profunds, en relació al comportament de les persones dins de les seves relacions afectives i de parella, aixís com en general de molts aspectes de la vida, que fins ara sempre havien estat materia reservada i de la que es feia dificil parlar-ne d´una manera overta i planera.

Hi ha punts de vista, en els que som molts els que compartim els criteris de l´Esglesia, en concret m´estic referint al dret a la vida, a la lluita contra l´avortament i l´eutanasia, no hi ha dreta a interrompre una vida per incuipient que sigui, ni negar l´esperança a cap persona malalta, per terminal que sigui la seva situació, de que un nou tractament o un nou farmac, poguin revertir el seu estat, allargant aixís una vida per mes que pogui semblar ja extingida.

L´Esglesia s´está mostrant mes que permisible, al igual que molts de nosaltres, en tot lo que fa respecte a las relacions de parella entre dues persones del mateix sexe, ja s´ha donat estat legal a l´unió entre entre dos homes o dues dones, a fi i efecte de que desde l´administració es contemplin els drets d´aquestes parelles, en tot lo que fa respecte a Seguretat Social, pensions, viudetat, com qualsevol altre parella, desde lÉsglesia el que no es contempla el fet "matrimoni" i per tant el dret a poder adoptar fills, jo mateix, suposo que ja haureu adivinat la meva condició de Catolic, també estic totalment d´acord amb l´Esglesia, en tot això que fa referència a les relacios homosexuals.

Lo que si sembla mes dificil de discutir i de debatre, al efecte de poder trovar solucions, es en tot lo que fa respecte a les conductes personals de ells mateixos. capellans, frares i religiosos en genaral. sigui quina sigui la seva posició dins de l´Institució Esglesiàstica.

Comprenc que ha de ser dificil, exposar de manera overta, al devant de tota la societat, les debilitats, les necesitats afectives i les relacioms de parella, que els religiosos, com qualsevol altre persona, es llogic i fins i tot natural que sentin, i consequentment el que s´hauria de fer, es trovar la manera, de que aquests sentiments, si es pot dir aixís, o aquestes necesitats, dit d´un altre manera, es poguin contemplar com els de les altres persones.

Es donen un seguit de casos, que fins i tot tenint en compte la relevància de les persones afectades sobten en gran manera, per per altre banda, penso que haurien d´ajudar a l´Esglesia, a donar algún pas per solucionar aquesta situació.

Recentment ha sortit a la llum, elcas del Sr. Bisbe de Mallorca, que sembla ser mantenía una relació amb una secretaria del Bisbat, no s´han donat detalls al respecte que poguin fer pensar en una relació de sexe, simplement potser es tracta d´una relació afectiva, com sembla que també en el seu moment es va donar, entre el Sant Pare Joan Pau II, de inolvidable record i que fins i tot no gaire temps enrere va ser beatificat, i una filósofa americana d´origen polonés, casada i amb tres fills, tampoc es te constància de cap relació carnal, però si molt afectiva segons deixen entreveure les fotografies i correspondència que s´ha trovat.

Els casos que acabem de referir deixen constància de la magnitud del problema, però avui en dia, quan la nostre societat ja ha assolit un grau de maduresa que li permet fer front a situacions com les esmentades, tampoc son excesivament preocupants, el que cal només, es que l´Esglesia sigui conscient de que el tema es aquí, pendent de solució.

El no prendre les corresponents mesures, pot donar lloc a que no només ara o en un futur, perque ja de molts anys enrere, es venen donant situacions francament molt greus, trant que fins i tot requereixen un tractament de tipus penal per part de la Justicia, estic fent referència als frequents casos de pederastia que es donen dins de tota la nostre societat, però també dins de la mateixa Esglesia Catòlica, s´ha de poder evitar que l´abstinència carnal de persones adultes, posi en perill el desenvolupament sexual i afectiu d´una manera sana de nens i nenes dins de les seves infanteses i adolescències, es inadmisible i per tant es obligat que l´Esglesia ajudia a combatre aquests fets, que no son només pecats, son delictes.

Els profesionals de la Religió, capellans i frares, haurien de poder desenvolupar la seva feina, independenment de la seva vida perosonal i familiar, haurien de poder dur a terme la seva missió, important i trascendent com qualsevol altre o mes, a la v egada que poder-se casar i formar una familia amb fills els que aixís desitgin fer-ho, ja teni religions no massa allunyades dels principis de l´Esglesia Catòlica que tot això ja molts anys que ho contemplen.

ESperem que el Sant Pare Francesc, com ja ha fet en altres aspectes, ens ajudu a donar solució a una situació que a tothom preocupa, sobretot als que formem part de la comunitat catòlica.

Josep mª Carbonell i Vilaró