UN POBLE DE BONA ACOLLIDA

Un dels grans reptes que es presenta al devant de la societat oocidental, es el de saber i poder donar acollida a tota aquella gent que deixant enrere la terra que els ha vist neixer, volen probar de millorar la qualitat de vida, la d´ells i la dels seus fills, en altres societats, on sembla poden trovar millors oportunitats per refer les seves vides.

Per qualsevol immigrant, aquest es un procés dificil, en el que perque resulti satisfactori, tothom hi te que posar de la seva part, tant l´immigrant com el poble receptor, que moltes vegades es mostre reticent al devant l´arribada de gent de fora, a la que no veu com un factor d´enrriquiment, sino mes aviat com un estorb al normal desenvolupament de la vida quotidiana.

Per una banda, la persona que es trova en una terra que desconeix, ha de procurar tant ella mateixa com tots els seus, integrar-se dins d´aquesta nova societat, en la que en principi ha estat admés, aprendre el nou idioma, i saber respectar les costums i tradicions del poble d´acollida, i tot això no vol dir que s´hagi d´oblidar dels seus origens, de la terra i la familia que deixa enrere, això tampoc seria ben vist per dingú, fins i tot per la mateixa societat que li ha donat acollida.

Per el poble receptor, l´arribada d´inmigrants, en ocasions pot semblar que apart de no necesaria, distorsiona la convivencia habitual, però hi ha moments en que l´arribada de gent jove disposada a treballar,pot omplir certes mancances en quan a ma d´obra, com també pot equilibrar procesos demografics negatius, i en definitiva i amb el pas dels anys oferir aportacions que la majoria de vegades han resultat enriquidores, cal ajudar-los a integrar-se, posar a la seva disposició habitatges dignes, sanitat universal,educació gratuita, i un tracte respectuós que els ajudi a sentir-se acceptats per la societat que els ha acollit.

A lo llargdels temps, Catalunya sempre ha estat una bona terra d´acollida, desde aquells immigrants que arribaven d´altres terres d´Espanya, per col.laborar en aquell gran projecte de l´exposició de l´any 1.929, passant per els que varen arribar en el curs del franquisme, mirant de trovar una feina que no els era possible trovar a casa seva, per la manca d´iniciativa no només de l´administració, sinó i dins de la societat civil, d´unes elits dirigents amb molt poca iniciativa, a l´hora d´activar l´economia de la seva regió.

Recentment l´immigració ens ha arribat de terres llunyanes, cultures e idiomes totalment diferents, i per tant sembla que mes dificil a l ´hora d´integrar-la, es digne d´admiració, la feina d´aquests grans professionals que tenim aqúí a Catalunya al servei de la docencia, com també de tota la societat en general, que ha col.laborat perque la majoria de tota la gent arribafa de fora, tant la mainada com els adults, al poc temps ja es pogui expressar tant en castellá com en català, i participi en programes de solidaritat ciutadana, com qualsevol persona nascuda a Catalunya.

Aprofito l´ocasió, tot i que comprenc que es tracta d´una situació totalment diferent, per les circumstàncies i per la persona protagonista, per comentar un fet que te molt que veure amb la manera que tenim els catalans, de donar acollida a la gen t de fora i a la vegada per saber integrar-nos en aquelles societats que ens han donat acollida a nosaltres mateixos.

Al primer moment em va sobtar que en Pep Guardiola, només arribar a la seva nova destinació ja es pogués expressar perfectament en la llengua alemanya, no em va sobtar tant pèrò em va semblar diguem que pintoresc, veure´l a ell i la seva senyora vestits amb els tradicionals vestits bavaresos, per celebrar la festa tradicional de Baviera, aixecant amb la ma ben alta, una gerra de cervesa per brindar amb la ge t que l´envoltava, pocs dies després, en una roda de prensa on llogicament es parlava de futbol, en Guardiola s´ho va fer venir be, per mostrar la seva satisfacció en quan al procés soberanista endegat a Catalunya, la seva terra, i que esperaba arribés a bon port, també en la mateixa roda de prensa, deixava evident el dret que al seu entendre te, qualsevol poble per poguer votar democraticament el futur que li sembla convé tenir.

En Pep Guardiola, en el curs de la seva estada per terres alemanyes, i repeteixo, salvant totes les comparacions, esta donant un bon exemple de quin ha de ser el paper de la persona que viu lluny de la seva terra d´origen, respecte per la gent que l´acollit, i un record permanent per la terra que l´ha vist neixer i on encara hi te molte feina per acabar.

De moment, i si m´es permé un  afegit, en Peo cal que estigui molt a l´aguait, perque aquí a Barcelona, mentrestant, ens ha arribat un immigrant, que no se si arrelará o no, però el que si es segur, es que es tracta d´una persona molt seriosa i que coneix molt be la seva feina, el Barça aquest any i al meu entendre, está jugant potser no tant maco com abans per d´una manera molt seria, i no m´extranyaria gents ni mica Pep, que el dia que vinguis, perque un dia o altre haurás de fer-ho, tot i sentint-t´ho molt per l´afecte que els socis barcelonistes et professem, podria passar que et fotessim un bon repás.

Josep Mª Carbonell i Vilar