ANEM PER FEINA

Fent un resum de tot lo que ha estat aquest ja passat mes d´Agost, jo em quedaria amb aquell emocionat moment en el que l´Andrés Iniesta va ser guardonat com a millor jugador d´Europa, emocionant perque es tracta d´un jugador fet a casa, i que deixant apart la seva qualitat com a jugador de futbol, ha donat sempre mostres de ser una persona sencilla, respectuosa amb tothom, gens presumptuos i poc donat a comportar-se amb prepotència i arrogància dins de l´ambient que l´envolta.Emocionant tam,bé va ser al meu entendre, l´abraçada i el petó que li va fer el seu company Leo Messi, son moments d´aquells, en els que es reben abraçades, felicitacions i tot tipus de mostres d´afecte, que no sempre son sinceres, el petó i l´abraçada del Leo Messi, si que es va notar que eren molt sinceres, que venien d´una persona que es mostrava sincerament satisfet per l´exit del seu company. Vull deixar constància d´aquest fet, del que no s´ha parlat, perque penso que aquyell petó i aquella abraçada varen ser dos dels millors gols que el Leo Messi ha marcat vestint la samarra blaugrana.

També m´agradaria deixar constància de que l´Andrés Iniesta, no va ser guardonat, pel fet5 de ser una persona sencilla, humil, afable i respectuosa amb la gent del seu entorn, no ens confonguem, l´Andrés Iniesta va ser guardonat pel fet de ser un dels millors jugadors de futbol que mai ha donat el futbol europeu, faig aquest incís, perque jo personalment sempre he estat una persona que quan donava consells als meus fills, sempre els recomenava, obsrevar en les seves relacions dins del seu entorn, comportaments, senzills, gens propotens fugint sempre de voler passar per damunt dels altres, però haig de reconeixer que enb transcorre del temps, m´he vist en la obligació de matisar aquesta manera meva de veure les coses, perque al final arribas a la conclusió de que tampoc conve exagerar i passar-se de mida amb comportaments excesivament generosos, ja que moltes vegades el que malauradament succeeix, es que et troves amb persones, que sense tenir els teus merits i atributs, es veuen en cor d´intentar passar per sobre de la teva persona, s´ha de saber trovar el punt just, afables senzills. però sense excedir-se amb aquest comportament.

Lo que acabo de dir, sembla que te molt que veure, amb la situació en la que es troven les relacions de Catalunya amb  la resta de l´Estat, molt anys sense gosar aixecar la veu, primer en aquells moments de la transició, a fi de no posar obstacles en tot el procés democratic, després quan altres comunitats espanyoles, varen reclamar un finançamernt especific per les seves autonomies, tampoc varem voler interferir en les seves justes aspiracions, han anat passant els anys, sense voler atrevir-nos a ser un element distorsionador, erm estat pènso jo, excesivament cautelosos i prudents, i ara quan no queda mes remei qie pàrlar de tot això ens trovem que ni han molts que sen´s volen montar a cavall, perdent-nos un respecte, que els catalans per la nostre actitut en el curs de la present etapa democràtica ems hem fet mereixedors de rebre.
Un diu que son uns xantagistes, l´altre, només per demanar el que tenim dret diu que tenim molt de "morro", l´altrte diu que volem disposar dels seus calés, i fins i tot hi ha que amenaça amb una intervenció militar.

Arribats an aquest punt, ahir 11 de Septembre del 2.012, va passar lo que era previsible que un dia passés, la gent, el poble, la societat, va sortir al carrer, a partir d´aquest moment els nostres governants, aquí a Barcelona i a Madrid, ja saben quin es el país que tenen al devant, ha arribat el moment de prendre decisions.

Haig de reconeixer, que jo sempre he estat, un romantic de la política, fins el punt qua fa trenta i cinc anys que la treballo i a hores d´ara encara no he vist mai ni un "duro", potser si que soc alló que molts diuen, un somnia truites, potser si, les nits sempre les dormo senceres, cosa que no tothom pot fer i això fa que sigui propens a somniar.
Quan arriba l´estiu i deixes Barcelona, per anar a respirar, bons aires, frescor i tranquilitat, al arribar la nit deixes la finestra overta, per poder aixís gaudir del frescor i silenci de la nit, el son  sempre es profund i això ajuda a somniar, quan al arribar la matinada et despertes, la majoria de vegades et sents satisfet per tot lo que has somniat.

Aquest estiu vareig tenir un somni, s´em va apareixer la montanya de Montserrat, oferint el seu millor aspecte, l´aspecte propi de les grans solemnitats, amb una llarga senyera cobrint el fons montanyenc.

Dis de la Basílica, la presencia de Sa Majestat el Rei acompanyat de tota la casa reial, de totes les autoritats, polìtiques, eclesiàstiques i militars, el President del Parlament Espanyol, s´adressa a la nació catalana i agraeix la seva contribució a la prosperitat i benestar de tot el poble espanyol, i amb justa correspondència, li reconeix el seu dret a gaudir d´una independència econòmica que dongui satisfacció a les seves aspiracions.

Seguidament el President del Parlament català, agraeix el gest de l´Estat Espanyol, assegurant un futur en el que el poble català seguirá laborant per ajudar en la mesura que pogui, elbon funcionament del conjunt de l´Estat, i guarantint un profund respecte, per les seves Institucions, cultura i simbols representatius.

Potser si que només es un somni, però, un somni que si es fes realitat, podria donar satisfacció, no només a Catalunya, també a Espanya, i a la vegada traslladar al exterior, una imatge de cohesió i una claretat d´objectius que sens dubte seria agraida.

Per acabar podriem tornar a recordar alló que deia el John Lennon, si tot es un somni, el que cal es trovar a molte gent que volgui somniar al teu costat.

Josep Mª Carbonell i Vilaró